Falsos amics entre portuguès, català i espanyol

Els que parlem el català i el castellà (també conegut com l’espanyol) quan ens endinsem en la llengua portuguesa ens trobem amb molts falsos amics. Però després d’unes quantes traïcions i d’alguns malentesos i algunes rialles, vas adquirint expriència i aprens a parlar i deixar-t’hi anar tot i estar envoltat d’aquestes “falses amistats”. Un “fals amic” se li diu a una paraula que s’assembla, ja sigui en l’escriptura o en la pronúncia, a una paraula de la teva llengua materna, però que, en realitat, en la nova llengua que estàs aprenent -el cas que ens ocupa aquí, el portuguès- vol dir una cosa diferent, de vegades totalment el contrari. Així doncs, cal estar molt atent a aquestes traïcions de les semblances dels mots.

Sorpèn una mica aquesta presència dels falsos amics. Entre el castellà i el català quasi no n’hi ha, o no en recordo pràcticament cap ara mateix. Alguns típics sí que em vénen al cap, com el mot català “cama”, que pot donar a la confusió a un catellano-parlant (entenent-la com “llit” en comptes de “pierna”). Sigui com sigui, l’enfrontament cara a cara amb els falsos amics és un pas crucial per parlar el portuguès i aconseguir comunicar-s’hi amb èxit. Sinó les teves paraules et poden estar traint constament! Tanmateix, considero que l’aprentatge dels falsos amics té un valor estratègic encara molt més productiu: com la majoria del lèxic del portuguès és similar a l’espanyol i el català, si s’aconsegueix atacar als falsos amics, podem tenir prou confiança com per tractar de “parlar endivinant”, pràctica habitual entre catalano-parlants i castellano-parlants en Brasil. Més d’un 90% de les vegades que no sabem com és una paraula i tractem d’endivinar-la, recorrent a la nostra llengua materna i a la intuïció (i no està de més mirar-se algun llibre de gramàtica…), l’encertem. La falta de confiança, la por per “no saber”, ens sol portar a no atrevir-nos a parlar, a dubtar si dir o no dir la paraula que tenim en la punta de llengua quan sempre sol ser “sí, és així”. Per tant, conèixer els falsos amics del portuguès pot ser una manera d’aprendre el lèxic a la inversa i de manera molt més “ràpida”: desbaratant les possibles traïcions de “falses amistats” quan abans, per així poder soltar-se amb el portuguès amb més confiança i seguretat. Encara que la vida està plena de sorpreses i traïcions, en el llenguatge i fora del llenguatge.

He fet una petita llista dels falsos amics que m’han semblat més curiosos de moment:

  • brinco: arracada (cat) / pendiente (es) [pulo (pt): brinco (es)]
  • lenço: mocador (cat) / panñuelo (es) [tela (pt): llenç (cat)]
  • presunto: pernil (cat) / jamón (es) [suposto (pt): presunto (es)]
  • escritório: oficina (cat) / oficina (es)
  • oficina: taller (cat) / taller (es)
  • pronto: preparat (cat) / preparado (es)
  • polvo: pop (cat) / pulpo (es) [poeira (pt): polvo (es)]
  • apagar: esborrar (cat) / borrar (es)
  • ligar: trucar per telèfon (cat) / llamar por teléfono (es)
  • rato: ratolí (cat) / ratón (es)
  • aposentado: jubilat (cat) / jublidado (es)
  • salada: amanaida (cat) / ensalada (es) [salgada (pt): salada (cat)]
  • borracha: goma (cat) / goma (es) [bêbada (pt): borratxa (cat)]
  • sobrenome: cognom (cat) / apellido (es)
  • salto: taló (cat) / tacón (es)
  • loja: botiga (cat) / tienda (es)
  • cerca: tanca (cat) / valla (es) [perto (pt): cerca (es)]
  • copo: got (cat) / vaso (es)
  • acordar: despertar (cat) / despertar (es)
  • assinatura: signatura (cat) / firma (es)
  • pipa: milotxa (cat) / cometa (es)
  • calça: pantalons (cat) / pantalón (es)
  • bolso: butxaca (cat) / bolsillo (es)
  • bolsa: bossa (cat) / bolso (es)
  • sino: campana (cat) / campana (es)
  • pasta: carpeta (cat) / carpeta (es) [massa (pt): pasta (cat)]
  • carro: cotxe (cat) / coche (es)
  • casal: casament (cat) / casamiento (es)
  • fechar: tancar (cat) / cerrar (es)
  • pegar: agafar (cat) / coger (es)
  • motorista: conductor (cat) / conductor (es)
  • demissão: acomiadament (cat) / despido (es)
  • palco: escenari (cat) / escenario (es)
  • engraçado: graciós (cat) / gracioso (es)
  • vassoura: granera (cat) / escoba (es) [lixo (pt): basura (es)]
  • funda: fonda (cat) / honda (es)
  • sorvete: gelat (cat) / helado (es)
  • comprido: llarg (cat) / largo (es)
  • grávida: embarassada (cat) / embarazada (es)
  • embaraçada: avergonyida (cat) / avergonzada (es)
Anuncis

Brasil, la terra on cada dia és una “feira”

Havia vist la paraula “feira” (fira) escrit en alguns cartells i anuncis en portuguès, però no sabia a què s’hi referia. De quines fires parlen per tot arreu?, pensava sense encara haver donat amb la solució. Ho considerava normal. Els brasileres ja tenen fama de ser una cultura alegre i festiva, de la qual el Carnaval és la seva màxima expressió. El fet d’haver vist la paraula “feira” precedida pel que semblaven adjectius ordinals -segunda, terça, quarta…- tampoc va ser una pista prou bona per a mi. Quan un viatja milers de quilòmetres i es posa a viure, de sobte, entre una cultura i una llengua que no coneix, és normal que estigui desorientat i que no sàpiga ni en el dia que viu. És el que em passava a mi.

No ha estat fins que he hagut de portar la roba bruta a la bugaderia que ho comprès tot. A l’hora de posar-nos d’acord amb quin dia havia de passar a recollir la roba rentada i assecada -sense planxar, que hi sortia massa car…-, ha tornat a sortir la “feira”. L’home no parava de repetir “quinta-feira”. I jo pensava: i torna-li la trompa al xic! És que aquests brasilers sempre estan de festa i fins i tot posar-hi una rentadora els és un problema? Però mentre intentàvem entendre’ns, el dependent de la bugaderia ha dit una pista clau: “depois de amanhã”. Començava a lligar caps: depois de amanhã ha ser per força el nostre despús-demá, pensava. Per tant, segons els meus càlculs això era dijous. Li deia dijous provant sort en castellà, català i anglès, però el bon home no semblava estar d’acord amb que fos dijous i seguia insistint-hi: quinta-feira. Quan ja semblava que més o menys ens enteníem -perquè havia comprès que per demà no podia ser i per divendres ja em semblava molt de temps per rentar i assecar la roba-, però no coincidíem en com dir-li al dia, un home més jove assegut a una taula llunyana, al fons de la bugaderia, ha dit alguna cosa barrejant les paraules “jueves” i “quinta-feria” en la mateixa frase. Ja ho tenia clar. Per fi! Para quinta-feira, el jueves, he dit ja definitivament. I m’ha respost somrient, content d’haver aclarit l’embolic del dia. Simplement, el nostre dijous és la seva quinta-feira.

Fins aleshores jo seguia comptant els dies “a la romana” -dilluns, dimarts, dimecres..-, quan aquí els compten per fires -segunda-feira, terça-feria, quarta-feria…-. Com els anglesos, comencen la setmana en diumenge. És a dir: el diumenge és domingo (o prima-feira); el dilluns, segunda-feira; el dimarts, terça-feira; el dimecres, quarta-feira; el dijous, quinta-feira; divendres, sexta-feira; i dissabte, sábado (o septima-feira).

Pel que he pogut investigar, en el portuguès antic els dies de la setmana sí seguien el patró romànic que seguim nosaltres, però un emperador portuguès va decidir canviar-ho com a senyal de poder i d’independència. Sigui com sigui, en el Brasil d’avui cada dia és una fira i m’encanta aquesta manera d’encarar l’aventura quotidiana. No us sembla motivador aixecar-se cada matí sabent que hi comença una nova fira? Jo des de que ho visc així, tinc millor despertar: ja no començo dies normals, dies avorrits i clàssics “a la romana”, sinó que començo dies per farcir de novetats, aprenentatges, descobertes, festes i alegries. Intentat fer de cada dia una fira quotidiana que m’ompli de vida i d’energia. I és que “si la vida és un carnaval”, com diu la cançó de Celia Cruz, cada dia ha de ser una fira. Costa aprendre a ballar amb la pressió dels mercats, dels diners, però quan deixes entrar dintre teu el ritme de la cançó, ja t’hi vas soltant… “No hay que llorar, que la vida es un carnaval y las penas se van cantando”…