La doble inversió geopolítica de Rio: aquí la revolució popular vindrà del nord i dels de dalt

El món pot dividir-se entre les regions del Nord i les del Sud, entre països desenvolupats i no desenvolupats, entre el Primer Món i el Tercer Món. Aquesta divisió general és inexacta per mesurar el grau de desenvolupament i de pobresa dels diferents indrets, però sí serveix per problematitzar les relacions entre uns i altres; per exemple, la relació entre les potències occidentals del Nord i els països de l’Àfrica i l’Amèrica del Sud. Aquesta pot ser una relació entre metròpolis i colònia -actualitzable a l’era del postcolonialisme i neocolonianisme econòmic global-, entre explotadors i explotats, entre protagonistes i extres exclosos en el macrorelat periodístic hegemònic, etc. Aquesta relació entre Nord i Sud ens parla de les desigualtats econòmiques, de la injustícia social, de l’explotació de l’altre i d’altres territoris per interessos capitalistes occidentals, al cap i a la fi, de l’exclusió violenta de l’altre -el pobre, el sudaca, l’africà, l’indígena, el salvatge- en tots els àmbits de la vida social. És una relació de poder, de dominació i exclusió.

Sorprèn en conèixer Rio que aquesta està clarament diferenciada entre les àrees nord i sud de la ciutat, la Zona Sul i la Zona Norte. Invertint les coordenades globals, aquí la regió del nord vindria a ser la més empobrida, i la la del sud, la més enriquida. Perquè ens entenguem, a la Zona Sul queda Santa Teresa, Lapa, Botafogo, Copacabana, Ipanema, Leblon, els barris més rics de la ciutat. En aquests barris viu la gent de classe mitjana-alta i la de classe alta i és el lloc habitual d’estada per als europeus que passen per Rio. És clar, viure en aquests zones és molt car, inaccessible per a la majoria. A l’altre extrem, a la part nord de la ciutat, s’estén una regió molt més empobrida, més deteriorada, més abandonada, un micromón de persones més empobrides que es veuen apartades a la perifèria nord de la ciutat. És clar, viure en aquests barris és molt més barat i assequible, però diuen que són barris molt perillosos, dels que aconsellen que no trepitgis sol. Jo he de confessar que encara no he traspassat la barrera imaginària del Centre que dóna entrada a Zona Norte, com si fos una zona de perill que es manté, per a mi, estranger recent arribat a Rio, misteriosa, desconeguda i temuda. És com si una part immensa de la ciutat quedés vetada, exclosa dels fluxos de la vida i del treball que van des del Centre a la Zona Sul.

Favela en Rio

A la part de dalt de la imatge es veu una favela en un morro de Zona Sul

Però a més de la inversió de la relació nord-sud, en Rio, també es dóna una segona inversió curiosa: aquí, els de dalt són els empobrits, les classes baixes que viuen en faveles en els morros -muntanyetes- de la ciutat; i els de baix són els enriquits, les classes altes que viuen en apartaments de luxe. El terme “els de baix” habitual en la literatura marxista per referir-se a les classes populars del proletariat, en oposició als de dalt, les classes altes de la burgesia, en Rio té una especificitat geopolítica en l’organització urbanística de la ciutat: el mercat immobiliari ha anat expandint-se a preu d’or -a què us sona això?-, amb un brutal procés de gentrificació dels barris, forçant a la gent amb menys recursos a pujar a les muntanyes, a les altures, allà on el mercat urbanístic no ha pogut fer seu el territori, territoris abruptes i irregulars que han fet seus les faveles. Quasi tots els morros que s’alcen al llarg de la ciutat estan habitats per faveles. N’hi ha centenars!!! El Rio de les faveles és un Rio molt diferent al representat al turista, al que es ven fora a l’estranger. Però un cop vius la ciutat per dintre, te n’adones immediatament de la importància de les faveles. Segons dades oficials del Instituto Municipal de Urbanismo Pereira Passos, més d’un 20% dels habitants de Rio viuen en faveles. És a dir, d’una població de 6.300.000 persones, més de 1.260.000 hi viuen en faveles. I a aquestes xifres hi hauríem d’afegir els sense-sostre i altres moltes persones que viuen en condicions precàries molt dures. Una cara del “micracle econòmic” de Brasil que no sol aparèixer als mass-mèdia.

Per tant, la situació actual urbanística de la ciutat de Rio imposa un ordre de coordinades geopolítiques que dóna una nova dimensió i un joc dialèctic particular entre les coordenades globals del món del nord i del sud, entre la jerarquia de classes dels de dalt i dels de baix. Ens trobem dins d’un propi sistema local de relacions de poder, de dominació i exclusió, amb les seves coordenades pròpies, que té també la seva relació amb les coordenades i les polítiques mundials. Però, per descomptat, un persona que viu a Zona Zul, a Leblon per exemple, tot i que pertanyi al Món del Sur, poc o res té a veure amb els empobrits que hom sol imaginar quan pensa en Amèrica del Sud, els quals aquí són escombrats al nord o a les faveles dels morros de la ciutat. Es demostra una vegada més que la diferència entre Nord i Sud, entre Primer i Tercer Món, és un maniqueisme massa simple per explicar la realitat econòmica i l’organització en classes de cada país. El que semblar car -i pot semblar irònic- és que la imminent revolució popular a Rio vindrà del nord i des de dalt.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s