Procuro quarto

“Procuro” en portuguès vol dir “busco”. Estic a la recerca d’un habitació en un pis compartit. És clar, de lloguer. No sé exactament per a quants mesos serà. De moment, un parell. Després ja veurem. De sobte, fins i tot amb certa brusquedat diria, estic descobrint que Rio és una de les ciutats del món on l’habitatge és més car. L’anomenat “miracle econòmic” del creixement de Brasil es veu diferent des de la problemàtica de la vivenda digna.

Una de les complicacions crítiques amb què Cartell que posa "Es lloga casa" (en portugués, "aluga-se casa")es troba l’immigrant que viatja sol, a l’aventura, sense amics ni familiars que t’hi puguin allotjar, és la temuda qüestió de trobar casa. L’estada al hostel o l’alberg de torn no pot fer-se eterna: hi surt molt car i, després dels primers dies en els quals agraeixes no estar sol i en els quals, en un lloc com El Misti, pots conèixer molts estrangers amb circumstàncies més o menys semblants a les teves i establir espontanis lligams de solidaritat, suport mutu i afinitat -que de vegades pot portar-hi fins i tot a compartir llit…-, arriba el moment en què el cos et reclama una mica de pau, tranquil·litat i soledat. Poder-te recollir amb la intimitat d’un espai que puguis sentir propi. Així doncs, el cost que hi suposa, la sensació de ressaca de socialització festivo-musical constant, la inseguretat de viure a on lloc on hi entren i surten persones en tot moment (i quasi amb gent nova a diari!), més els contratemps típics de compartir habitació -els ronquits dels companys d’habitació, no poder tenir el llum encès quan els altres dormen, despertar-te amb el primer despertador que sona a l’habitació, etc.-, m’han portat al pas decisiu de deixar El Misti i llençar-me buscar pis. En principi, és clar, amb la intenció de millorar la qualitat de vida i que surti més econòmic que no pas pagar-hi dies solts en qualsevol hostal. Però això en Rio és demanar-hi molt…

Trobar-hi casa és un dels primers reptes importants amb que s’hi afronta l’immigrant. És, en part, una prova de foc perquè per aconseguir-ho has d’assolir diverses habilitats requerides i tenir ja certs coneixements previs: saber on pots trobar anuncis d’habitacions i pisos per compartir; descobrir si hi ha alguna pàgina web local per a aquestes coses; conèixer els pros i els contres de viure en cada barri; saber comunicar-te amb els autòctons per tal de fer-te entendre i, per descomptat, entendre’ls a ells; tenir uns barems dels preus, del que s’hi pot pagar i del que no… Però, a més, també en part és una pedra de toc clau per començar a comprendre l’economia d’un país. Quan saps el preu del que pot costar-te tindre sostre al mes, ja pots fer número aproximats del cost econòmic de la vida en un país. En el cas de Brasil, els números fan tremolar.

Hi busco per Internet. Hi ha 3 llocs web que força útils per als que busquen llogar pis o habitació: Easypiso.com.br, Oxl.com.br i Bomnegócio.com. Oxl seria l’equivalent al Loquo brasiler: un lloc on els usuaris es posen en contacte lliurement entre ells per a diferents serveis o interessos, com els que ofereixen i busquen un habitació de lloguer. El que té d’interessant Easypiso és que, a més de les habituals opcions en llocs web de recerca d’habitació, com fixar-hi un mínim i un màxim del que hi vols pagar, t’hi permet cercar per barris, una opció molt útil. Bomnegócio pot ser no és tan atractiu ni té un sistema de recerca avançada tan sofisticat, però s’hi poden trobar habitacions que estan força bé.

Un cop tenim localitzades les pàgines, comença el joc de trobar-hi habitació -i pis, per extensió-. És com jugar a la loteria, o a traure’n paperets. Amb la diferència, per descomptat, que en aquest jocs els diners, el que estiguis disposat a pagar, hi compta, i molt. Però aviat te n’adones que, de totes maneres, encara que no puguis optar a les habitacions més cares, tampoc pots optar-hi a les barates, simplement, perquè no n’hi ha. Increïble! Des del punt de vista d’algú ve d’estar llogant a Barcelona durant anys -a l’Eixample i a Gràcia-, els preus són de bojos. Costa imaginar-se algú pugui pagar el que demanen per una habitació… potser bojos turistes que pagaran el que faci falta pel seu estiu a les platges de Copacobana, Ipanema o Leblon? És curiós el pròxim que pot estar un immigrant precari amb el compte bancari ben pelat del turisme de luxe, dos cercles molt diferents però que poden tocar-s’hi, sobretot en els primers dies quan encara no comprens l’economia del nou país i no saps quina classe econòmica t’hi pertoca i a què pots accedir-hi i a què no. Però perquè us feu una idea de l’escàndol econòmic al que faig referència: el més habitual és trobar-hi no habitacions (“quartos”), sinó places (“vagues”) a compartir en una mateixa habitació, normalment en lliteres. Molts anuncis tenen redactat el títol com si estiguessin oferint un “quarto”, però realment és una “vaga”. I què demanen per una vaga? Atenció: agafeu-vos fort… Entre 500 i 600 reals!!! Aquest preu és l’estàndard per a habitacions compartides amb 2, 3 o 4 “vagues”. Sí, m’he trobat moltes vegades que m’hi demanen 600 reals per una “vaga” en una habitació a compartir amb altres 3 persones. I les imatges, imagineu-vos-les: habitacions petites com llandes de sardina omplertes per dues lliteres de dos a la dreta i a l’esquera, amb un passadís mínim per posar els peus a terra i prou -però per posar els peus a terra a torns, que vuit peus alhora segur que no hi caben!-. Així doncs, estem parlant que estant intentat embutxacar-se 1.800 reals (prop d’uns 800 euros) per una habitació minúscula no apta per a claustrofòbics. Ja us dic, de ciència-ficció.

Un s’hi queda espantat. Al·lucinat. Està clar que els europeus no coneixem gaire el que passa en el continent Americ, en països com Brasil. Hi estem lluny, i si ens costa suor i crisis financeres de cavall descobrir una mica la realitat econòmica de casa nostra, imagineu-vos el que sabrem de l’altre costat de l’Atlàntic. És cert que Internet i les noves tecnologies de la informació i de la comunicació estan canviant i subvertint el sistema comunicatiu hegemònic, però encara ens queda molt camí per recórrer. El que està clar és que la ignorància de la situació econòmica de Brasil m’ha deixat ben tocat. I lluny de mites estil “Brasil és un país barat” o “Uh! Allà amb l’euro viuràs com un rei!”, aquest país, en concret la ciutat de Rio, té un preus inimaginables. El preu desorbitat dels lloguers em fa qüestionar-me com funciona el sistema econòmic al Brasil. Potser una de les claus per comprendre en què es fonamenta el “miracle econòmic” d’un país que està cridat a tenir un pes decisiu en el mercat internacional en els propers anys. Dues possibles pistes per seguir investigant-hi: les fortes desigualtats socials i el fet de què més o menys un 60% de la població del Brasil viu en faveles. Hi seguiré investigant. Però primer he de trobar pis!!!

Advertisements

2 pensaments sobre “Procuro quarto

  1. Ostres, nano, és flipant!!! Que tinguis molta sort i que trobis un lloc agradable i no gaire car… Ah, i ja explicaràs què vol dir això de compartir llit a l’hostal… 😉

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s