Cap de setmana de turisme!

Primer cap de setmana amb ganes de fer turisme per Rio. Entre setmana treballo, així que tenia molt clar que volia aprofitar aquest cap de setmana per conèixer més la ciutat i els seus punts turístics d’ “obligada visita”. Havia viatjat a Rio sense guies turístiques ni informació prèvia de cap tipus. Tan sols havia tingut temps de fer una ullada per la Wikipedia. Per sort, allotjar-se al Misti és garantia de què no t’hi faltarà informació: pots preguntar als recepcionistes-djs o a qualsevol altre hoste, que segur que són capaços d’ajudar-te a elaborar el teu pla turístic en un tres i no res. Així ho vaig fer. I després de recollir un bon grapat de recomanacions, vaig fer-me la motxilla i vaig sortir a descobrir noves cares de Rio.

Cristo Redentor i el Corcovado

El Cristo és una de les icones més representatives de Rio i per extensió de tot el Brasil. Per ignorància meva, crec que no l’havia vist fins arribar aquí. I ara, curiosament, cada vegada que veig una persona amb els braços estesos en forma de creu, em ve automàticament la imatge del Cristo del Corcovado. Es tracta d’una estàtua d’uns 30 metres de color blanc de Crist amb els braços oberts, estesos en forma de creu. La gràcia està en què està al cim del Corcovado, una muntanyeta que pertany a la Floresta de Tijuca, i està a una alçada d’uns 700 metres. Com ja he comentat en algun post anterior, Rio és una ciutat rodejada pel mar i muntanyetes -“morros” els diuen- i el Corcovado n’és una d’elles, no de la part de la costa, sinó tirant cap a l’interior, on s’estén la immensa i frondosa Floresta de Tijuca.

Per arribar-hi s’ha d’agafar un entranyable trenet-cremallera a la falda de la muntanya. Allí anàvem les hordes de turistes amb les càmeres disparant-se a tort i a dret. Uns minutets travessant la floresta, pujant al cim. De sobte, veig per la finestra un nen queFoto del Criso Redentor de Rio de Janeiro corre de lluny i sembla voler aproximar-se al trenet, però abans de què hi arribi, ja hem passat de llarg i jo l’he perdut de vista. Potser és un nen d’alguna favela de per aquí, penso… Arribem al final del trajecte. Pujo unes escales fins arribar als peus del Crist. La vista és espectacular: es veu Rio, el mar, els morros que l’envolten. És difícil caminar sense espatllar cap fotografia. Ni Catherine Zeta-Jones en els seus bons temps de La Trampa -enfundada en aquell vestit cenyit de cuir- podria evitar sortir en alguna foto com a “turista accidental”. Faig les fotos de rigor. És curiós: el Cristo no m’impressiona tant, no és tan immens com sembla des de baix. 30 metres? No m’ho semblen. No vull dir que sigui poca cosa, però si es posés a Pau Gasol al cim amb els braços estesos en forma de creu potser hi faria un efecte similar. Sense comptar, és clar, el sacríleg de l’assumpte.

Miro durant minuts una ciutat miniaturitzada per la perspectiva que quasi desconec totalment. El paisatge, la naturalesa que envolta la ciutat és el que més m’encanta. De fet, tinc ganes i curiositat per endinsar-me en la Floresta, el que també anomenen oficialment el Parc Nacional da Tijuca, i no de tornar a la ciutat. Ara que estic fora, a dalt del Corvocado, m’adono de tot el Brasil salvatge que m’estic perdent tancat a Rio. Però no hi ha cap camí per on deixar-me anar, tan sols l’estació on arriba el trenet-cremallera. Hi pujo i torno cap abaix. Amén.

El Jardí Botànic

Com m’hi vaig quedar amb ganes de més naturalesa i no sé encara com escapar-meVista general del Jardí Botànic de Rio de Janeiro, on s'hi veu un llac, arbres i muntanyes al fons per la Floresta de Tijuca, vaig decidir anar al Parc Botànic, una altra de les recomanacions en boca d’altres estrangers que visiten la ciutat. Qui no es consola és perquè no vol: no és salvatge, però per una estona pots deixar d’escoltar cotxes i veure edificis, i, a canvi, pots conèixer una mica més la flora diversa i fantàstica de Brasil.

El parc és molt gran. He pogut passejar tranquil·lament, admirant els arbres, els jardins, les flors, alguna cascadeta amb l’aigua baixant a esglaons. Per moments, el camp de visió estava ple de vegetació i m’hi sentia com si estigués en un altre lloc, un lloc idíl·lic lluny de les ciutats i del seu trànsit estressant. He vist arbres ben estranys que no sabia que existien. M’he quedat enamorat fotografiant flors de tots els colors. I, com si fos un nen petit, he corregut per veure amb els ulls ben oberts uns monets la mar de graciosos que feien tenir molt mola llet. Per si de cas, no m’hi he acostat.

Mono-esquirol en el Jardí Botànic de Rio de Janiero

Platja d’Ipanema

Abans d’arribar a Rio coneixia els equips de futbol de la ciutat, el Flamingo -on ara hi juga Ronaldinho-, el Botafogo i el Fluminense, les platges de Copacabana i Ipanema i poc més. Em feia especialment gràcia anar a la platja d’Ipanema. Qui no coneix la música de “La Garota de Ipanema”? Tenia curiositat per veure alguna cosa bonica i plena de gràcia, alguna noia que, amb el seu dolç balanceig, camini cap al mar.

Efectivament, quan passes uns minuts a la platja d’Ipanema, veus passar moltes coses boniques que entren i surten del mar. No em costa comprendre per què Jobim i Vinícius de Moraes van composar aquesta cançó.

Les platges de Rio, com a platges, sense comptar “as coisas lindas que passam por lá”, no és que siguin res de l’altre món. L’aigua sí és una altra cosa: neta, transparent, fresca. He pogut fer el meu bateig en l’Atlàntic. M’hi he capbussat i fet unes ràpides braçades abans de quedar-m’hi congelat. Després he marxat sol, “sozinho” com diuen aquí, cap a casa cantinorejant la cançó de “La Gaorta d’Ipanema”. Una mica de nostàlgia romàntica després de veure passar tanta bellesa morena passar pel meu costat….

Ah, porque estou tão sozinho
Ah, porque tudo é tão triste
Ah, a beleza que existe
A beleza que não é só minha
Que também passa sozinha Posta de sol des de la platja de Ipanema

Ah, se ela soubesse
Que quando ela passa
O mundo inteirinho se enche de graça
E fica mais lindo
Por causa do amor

Por causa do amor“…

(Traducció: Ah, perquè estic tan solet?/Ah, perquè tot és tan trist?/Ah, la bellesa que existix,/la bellesa que no és sols meva,/que també passa soleta./Ah, si ella sabés/ que quan ella passa, el món senceret s’ompli de gràcia i s’hi posa més bonic. Per motiu de l’amor…)

Anuncis

4 pensaments sobre “Cap de setmana de turisme!

  1. Espero que tingues oportunitat de viatjar algun cop a Rio. També hi ha molts llocs increïbles per visitar més enllà de l’Atlàntic. El món és immens, però sé que està també molt bé al seu poble… Bones festes! 😉

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s