Brasil, la terra on cada dia és una “feira”

Havia vist la paraula “feira” (fira) escrit en alguns cartells i anuncis en portuguès, però no sabia a què s’hi referia. De quines fires parlen per tot arreu?, pensava sense encara haver donat amb la solució. Ho considerava normal. Els brasileres ja tenen fama de ser una cultura alegre i festiva, de la qual el Carnaval és la seva màxima expressió. El fet d’haver vist la paraula “feira” precedida pel que semblaven adjectius ordinals -segunda, terça, quarta…- tampoc va ser una pista prou bona per a mi. Quan un viatja milers de quilòmetres i es posa a viure, de sobte, entre una cultura i una llengua que no coneix, és normal que estigui desorientat i que no sàpiga ni en el dia que viu. És el que em passava a mi.

No ha estat fins que he hagut de portar la roba bruta a la bugaderia que ho comprès tot. A l’hora de posar-nos d’acord amb quin dia havia de passar a recollir la roba rentada i assecada -sense planxar, que hi sortia massa car…-, ha tornat a sortir la “feira”. L’home no parava de repetir “quinta-feira”. I jo pensava: i torna-li la trompa al xic! És que aquests brasilers sempre estan de festa i fins i tot posar-hi una rentadora els és un problema? Però mentre intentàvem entendre’ns, el dependent de la bugaderia ha dit una pista clau: “depois de amanhã”. Començava a lligar caps: depois de amanhã ha ser per força el nostre despús-demá, pensava. Per tant, segons els meus càlculs això era dijous. Li deia dijous provant sort en castellà, català i anglès, però el bon home no semblava estar d’acord amb que fos dijous i seguia insistint-hi: quinta-feira. Quan ja semblava que més o menys ens enteníem -perquè havia comprès que per demà no podia ser i per divendres ja em semblava molt de temps per rentar i assecar la roba-, però no coincidíem en com dir-li al dia, un home més jove assegut a una taula llunyana, al fons de la bugaderia, ha dit alguna cosa barrejant les paraules “jueves” i “quinta-feria” en la mateixa frase. Ja ho tenia clar. Per fi! Para quinta-feira, el jueves, he dit ja definitivament. I m’ha respost somrient, content d’haver aclarit l’embolic del dia. Simplement, el nostre dijous és la seva quinta-feira.

Fins aleshores jo seguia comptant els dies “a la romana” -dilluns, dimarts, dimecres..-, quan aquí els compten per fires -segunda-feira, terça-feria, quarta-feria…-. Com els anglesos, comencen la setmana en diumenge. És a dir: el diumenge és domingo (o prima-feira); el dilluns, segunda-feira; el dimarts, terça-feira; el dimecres, quarta-feira; el dijous, quinta-feira; divendres, sexta-feira; i dissabte, sábado (o septima-feira).

Pel que he pogut investigar, en el portuguès antic els dies de la setmana sí seguien el patró romànic que seguim nosaltres, però un emperador portuguès va decidir canviar-ho com a senyal de poder i d’independència. Sigui com sigui, en el Brasil d’avui cada dia és una fira i m’encanta aquesta manera d’encarar l’aventura quotidiana. No us sembla motivador aixecar-se cada matí sabent que hi comença una nova fira? Jo des de que ho visc així, tinc millor despertar: ja no començo dies normals, dies avorrits i clàssics “a la romana”, sinó que començo dies per farcir de novetats, aprenentatges, descobertes, festes i alegries. Intentat fer de cada dia una fira quotidiana que m’ompli de vida i d’energia. I és que “si la vida és un carnaval”, com diu la cançó de Celia Cruz, cada dia ha de ser una fira. Costa aprendre a ballar amb la pressió dels mercats, dels diners, però quan deixes entrar dintre teu el ritme de la cançó, ja t’hi vas soltant… “No hay que llorar, que la vida es un carnaval y las penas se van cantando”…

Advertisements

3 pensaments sobre “Brasil, la terra on cada dia és una “feira”

  1. Jaja, si noi, a mi també em va resultar molt txocant i entranyable lo de les feiras numerades. El que no sabia és que havia estat per raons a l’anglesa, per un personajón volent-se diferenciar…

  2. Xavier, crec que el canvi va ser entre el furor de la declaració d’independència de Brasil respecte a Portugal, però estaria bé trobar-hi més informació sobre la introducció de les “feires”.
    Molt millor així Nitjorn que no pas amb aparells electrònics que preparan (com Google) perquè autotraduexi tot a l’instant sense fer l’esforç d’entendre’ns i aprendre noves llengües. L’embolic de llengüés és molt divertit!! I que no se’m mal interpreti… o sí?? jejeje

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s